laulademúsica

Música,música, música...sempre lligada a mi.Com aquella amiga amb qui t'hi pots barallar, plorar, riure, emprenyar-t'hi de veritat, però sempre és allà...mai protesta, hi és quan la necessites i sempre t'agafa el telèfon per saber com estàs. La meva relació amb aquest món va començar amb 6 anyets, suposo que per un atac d'enveja...volia ser com el meu germà gran, volia fer el que ell feia...o potser va començar abans?quan amb 3 anys em vaig plantar davant de la mama i li vaig dir "quan sigui gran tocaré la flauta".Potser per tossudaria...però ,si jo vaig dir que volia tocar la flauta, què havia de fer? Fa uns quants anys d'això i mira per on m'hi he acabat dedicant. Primer per Girona, al conservatori, on vaig conèixer els que serien molts dels meus amics inseparables (encara que no ens veiem gaire, però sempre hi són). Després a Perpignan, ara a Barcelona, on espero acabar d'una vegada els llargíssims estudis de música. Primer em pensava que seria una d'aquelles flautistes de música clàssica que toquen amb orquestres i coses d'aquestes, però el dia que vaig començar a treballar amb nens em vaig adonar que a mi el que m'agradava era ensenyar música. S'ha convertit en la meva nova passió: ensenyar i ensenyar música. I per sort em sembla que ja estic al camí correcte, estudiant per saber ensenyar. Pedagogia en diuen, doncs això, pedagoga seré algún dia. La flauta però no l'abandono, tocant amb la meva nova família fireluche i amb la meva pianista, l'altre cara de malva...tocant,sempre tocant, per on ens deixen i per on no...què carai!també!